Poema original
05. Dels quatre vents
Dia fervent d’agost era aquell dia…
Sota la volta de l’atzar serena,
com una copa d’or d’hidromel plena
la vall de Lys de llum se sobreixia,
Flama dels camps, la palla refulgía
com l’escuma del mar damunt l’arenai
i l’eral ple de fruits de tota mena
tota sa glòria al vent serè expandía.
Ella em mostraba les triomfals monteres
de la flor del foment, com nova Ceres
sorgida allí per art de meravella,
i allà d’enllà cantaven les cigales,
passaven dos coloms de blanques ales
i sonaven remors d’ègloga vella.