04. Oració al maig
Fes, maig (que potser jo no gosaria
d’anar-li en seguiment pel corriol),
que per grat de l’atzar la trobi un dia
tot arran de mon cor que vol i dol;
que hi hagi molts d’ocells damunt la via
(tots cantadissos, amagats del sol)
que ofeguin mon batec, i a ma agonia
ofreni un glop de pau el fontinyol;
que, sense veure’m ella ni escapar-se,
jo em trobi als dits sa cabellera esparsa,
a frec del meu Ilavi el seu rogenc;
i que ella estigui amb les parpelles
i, encara, dins l’encanyissat de roses,
(tot, perquè jo no sigui temorenc).