Poema original
03. Les birbadores
Les he vistes passar com voleiada
de cantaires ocells quan trenca el dia,
i del tendre llampec de sa alegria
ne tinc l’anima alegre i encisada.
Al cap i al pit, roselles; la faldada
entre herbatges i flors se’ls sobreixia,
i en cara i ulls i en tot el seu, lluïa
del jovent la ditxosa flamarada.
Passaren tot cantant!. .. La tarda queia ...
i esfumant-se allà lluny encar les veia,
lleugeres, jovenils, encisadores...
com si amb llum de capvespre cisellades
sobre marbre boirós, les birbadores
fossin el fris d’algun palau de fades.