Poema original
03. Stille wirds im Walde; die lieben kleinen
Stille wirds im Walde; die lieben kleinen
Sänger prüfen schaukelnd den Ast, der durch die
Nacht dem neuen Fluge sie trägt, den neuen
Lieder entgegen.
Bald versinkt die Sonne;des Waldes Riesen
Heben höher sich in die Lüfte, um noch
Mit des Abends flüchtigen Rosen sich ihr
Haupt zu bekränzen.
Schon verstummt die Matte;den satten Rindern
Selten nur enthallt das Geklock am Halse,
Und es pflückt der wählende Zahn nur lässig
Dunklere Gräser.
Und dort blickt der schuldlose Hirt der Sonne
Sinnend nach; dem Sinnenden jetzt entfallen
Flöt und Stab, es falten die Hände sich zum
Stillen Gebete.
Poema en català
03. El bosc es calma; els estimats cantaires
El bosc es calma; els estimats cantaires
diminuts proven, gronxant-se, la branca
que durant la nit suportarà nous vols
i noves cançons.
Aviat es pon el sol; els gegants del bosc
s’aixequen més enlaire, per a coronar
encara un últim cop el seu cim amb els fugaços
reflexos rosats del capvespre.
El prat emmudeix; només sonen
uns quants esquellots de bous satisfets,
que solament trien, indolents, amb llur boca,
l’herba més fosca.
I l’innocent pastor contempla el sol, reflexiu;
el pensarós deixa caure la flauta
i el bastó, i ajunta les mans
en silenciosa pregària.