01. Balada. Cançó de Margit
(Acte 1er, escena 3ª)
El rei de les mines cavalcà per l’ampli país,
què tristos em passen els dies,
volia festejar la donzella més bella,
ai, mai no s’acabaran els meus planys!
El rei de les mines arribà al portal del Sr. Hakon
on brillaven els cabells de la petita Kirsten;
el rei de les mines festejà l’esvelta dona,
i li rodejà el cos amb un cinyell de plata.
El rei de les mines se l’emportà a casa,
després de donar-li deu anells daurats.
Els anys arribaren i passaren,
I Kirsten restà a la muntanya per sempre més.
En la vall hi ha ocells i flors esplendoroses,
què tristos que em passen els dies,
en la mina hi ha or i eterna nit.
Ai, mai no s’acabaran els meus planys!