Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 01. Ballade. Gesang der Margit
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Emma Klingenfeld
  • Poeta (VO): Henrik Ibsen
  • Cicle: Drei Gesänge aus “Das Fest auf Solhaug”
  • Poema original
     
    01. Ballade. Gesang der Margit
    (1. Aufzug, 3. Auftritt)
     
    Bergkönig ritt durch die Lande weit
    So traurig vergeh’n mir die Tage,
    Er wollte sich frei’n die schönste Maid,
    Ach, enden wird nie meine Klage!
     
    Bergkönig ritt vor Herrn Hakons Tor,
    Klein Kirsten strählte ihr Haar davor,
    Bergkönig freite das Schlenke Weib,
    Umfing ihr mit silbernem Gürtel dem Leib.
     
    Bergkönig führte sie heim alsdann,
    Zehn goldene Ringel steckt er ihr an.
    Es kam und schwand wohl Jahr um Jahr
    Im Berge saß Kirsten auf immer dar.
     
    Das Tal hat Vögel und Blumenpracht.
    So traurig vergeh’n mir die Tage.
    Im Berg ist Gold und ewige Nacht.
    Ach, enden wird nie meine Klage!
     
  • Poema en català
     
    01. Balada. Cançó de Margit
    (Acte 1er, escena 3ª)
     
    El rei de les mines cavalcà per l’ampli país,
    què tristos em passen els dies,
    volia festejar la donzella més bella,
    ai, mai no s’acabaran els meus planys!
     
    El rei de les mines arribà al portal del Sr. Hakon
    on brillaven els cabells de la petita Kirsten;
    el rei de les mines festejà l’esvelta dona,
    i li rodejà el cos amb un cinyell de plata.
     
    El rei de les mines se l’emportà a casa,
    després de donar-li deu anells daurats.
    Els anys arribaren i passaren,
    I Kirsten restà a la muntanya per sempre més.
     
    En la vall hi ha ocells i flors esplendoroses,
    què tristos que em passen els dies,
    en la mina hi ha or i eterna nit.
    Ai, mai no s’acabaran els meus planys!
  • (Lied, Döbling, gener 1891)