Poema original
02. Gumunds erster Gesang
(1. Akt, 11. Auftritt)
Ich wandelte sinnend allein auf der Halde,
Da zwitscherten ringsum die Vöglein im Walde.
So hell erscholl ihr lustiges Lied.
Hör’ an, hör’ an, wie die Liebe im Herzen erblüht!
Sie wächst die Eiche wohl Jahrelang,
Sie nährt sich von Sorge, von Traum und Gesang,
Sie keimet geschwind, in der flüchsigsten Stund’
Fasset sie Wurzel im Herzensgrund!
Poema en català
02. Primer cant de Gumund
(Acte 1er, escena 11ª)
Em passejava pensívol i solitari pel pendent;
al meu voltant refilaven els ocellets del bosc.
La seva alegre cançó deia molt clara:
escolteu, escolteu com floreix l’amor en els cors!
Com els roures, creix durant tot l’any,
es nodreix de preocupacions, de somnis i de
cançons;
brota ràpidament i en un moment fugaç,
aferma les arrels en el més profund del cor!