Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 28. Sie blasen zum Abmarsch
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Paul Heyse
  • Poeta (VO): Anònim
  • Cicle: II. Weltliche Lieder
  • Poema original
     
    28. Sie blasen zum Abmarsch
     
    Sie blasen zum Abmarsch,
    Lieb Mütterlein.
    Mein Liebster muß scheiden
    Und läßt mich allein!
     
    Am Himmel die Sterne
    Sind kaum noch geflohn,
    Da feuert von ferne
    Das Fußvolk schon.
    Kaum hört er den Ton,
    Sein Ränzelein schnürt er,
    Von hinnen marschiert er,
    Mein Herz hinterdrein.
    Mein Liebster muß scheiden
    Und läßt mich allein!
     
    Mir ist wie dem Tag,
    Dem die Sonne geschwunden.
    Mit Trauern nicht mag
    So balde gesungen.
    Nach nichts ich frag,
    Keine Lust mehr heg ich,
    Nur Zwiesprach pfleg ich
    Mit meiner Pein–
    Mein Liebster muß scheiden
    Und läßt mich allein!
  • Poema en català
     
    28. Toquen a lleva
     
    Toquen a lleva,
    mare estimada!
    L’estimat se n’ha d’anar,
    i em deixa sola!
     
    Les estrelles del cel
    a penes s’han apagat,
    quan la infanteria
    ja fa la salva.
    Així que ho ha sentit,
    lliga el seu sarró,
    i desfila endavant,
    i darrera seu el meu cor.
    L’estimat se n’ha d’anar,
    i em deixa sola!
     
    Per a mi és com el dia
    quan se n’ha anat el sol.
    La meva tristesa
    no s’alleujarà aviat.
    Res no demano,
    no admeto cap més plaer,
    i si m’entretinc parlant,
    serà amb la meva pena...
    L’estimat se n’ha d’anar,
    i em deixa sola!
  • Poema en versió original
     
    En campaña, madre,
    tocan a leva:
    Vanse mis amores,
    sola me dejan.
     
    Apenas del día
    se muestra el alba,
    cuando hace salva
    la infantería.
    La gloria mía
    cuando el sol siente,
    parte inconveniente
    porque es a leva:
    Vanse mis amores,
    sola me dejan.
     
    Faltando el sol queda,
    sin que aliviar apueda
    la tristeza mía:
    No admito alegría,
    si ausente le tengo;
    y si me entretengo
    serà con pena:
    Vanse mis amores,
    sola me dejan.
  • (Lied, Perchtolsdorf, desembre 1889)