Einsamkeit
Wie eine trübe Wolke
Durch heitre Lüfte geht,
Wann in der Tanne Wipfel
Ein mattes Lüftchen weht:
So zieh’ ich meine Straße
Dahin mit trägem Fuß,
Durch helles, frohes Leben,
Einsam und ohne Gruß.
Ach, daß die Luft so ruhig!
Ach, daß die Welt so licht!
Als noch die Stürme tobten,
War ich so elend nicht.
Solitud
Com un núvol grisós
que passa pel cel clar
quan una lleugera brisa
remou els brancatges dels avets:
Així segueixen el seu camí,
solitaris i sense cap benvinguda,
els meus peus extenuats,
a través de la vida, alegre i brillant.
Ai! Amb un aire tan tranquil!
Ai! En un món tan brillant!
Si es desencadenessin almenys tempestes,
no estaria tan afligit.