Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Frauenliebe und -leben, op. 42

02. Er, der Herrlichste von Allen (Robert Schumann)

  • Obra: 02. Er, der Herrlichste von Allen
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Adalbert von Chamisso
  • Cicle: Frauenliebe und –leben
  • Poema original
     
    02. Er, der Herrlichste von Allen
     
    Er, der Herrlichste von Allen,
           Wie so milde, wie so gut!
    Holde Lippen, klares Auge,
           Heller Sinn und fester Mut.
     
    So wie dort in blauer Tiefe
           Hell und herrlich jener Stern,
    Also er an meinem Himmel,
           Hell und herrlich, hoch und fern.
     
    Wandle, wandle deine Bahnen;
           Nur betrachten deinen Schein,
    Nur in Demut ihn betrachten,
           Selig nur und traurig sein!
     
    Höre nicht mein stilles Beten,
           Deinem Glücke nur geweiht;
    Darfst mich niedre Magd nicht kennen,
           Hoher Stern der Herrlichkeit! 
     
    Nur die Würdigste von allen
           Soll beglücken deine Wahl,
    Und ich will die Hohe segnen,
           Segnen viele tausend Mal.
     
    Will mich freuen dann und weinen,
           Selig, selig bin ich dann;
    Sollte mir das Herz auch brechen,
           brich, o Herz, was liegt daran! 
  • Poema en català
     
    02. Ell, el millor de tots
     
    Ell, el millor de tots,
           què tendre, què bo!
    Dolços llavis, ulls clars,
           esperit ferm i ment serena.
     
    Igual que allà en la volta blava
           lluu clara i brillant aquella estrella,
    així ho fa ell en el meu cel,
           clar i brillant, sublim i llunyà.
     
    Seguir sempre el teu camí,
           contemplar només la teva ombra,
    observar-te només amb humilitat,
           ser només feliç i trista!
     
    No escoltis el meu prec silenciós,
           consagrat només a la teva felicitat;
    no em pots conèixer a mi, una pobre noia,
           tu, l’estrella més resplendent!
     
    Només a la més digna de totes
           ha de fer feliç la teva elecció,
    i jo beneiré l’Altíssim
           molts milers de vegades.
     
    M’alegraré llavors i ploraré,
           seré feliç, molt feliç;
    si se m’ha de trencar el cor,
           trenca’t, cor, què hi fa?
  • (Leipzig, juliol 1840)