Poema original
02. Erscheinung eines Zauberbildes
Manfred:
O Gott, ist’s so, wenn du nicht Wahnbild,
Verhöhnung du nicht bist,
O dann würd’ ich doch noch der Seligste!
Umarmen will ich dich, und dann –
(Die Gestalt verschwindet)
Weh’, weh’, mir brich das Herz!
(Manfred fällt besinnungslost zu Boden)
Poema en català
02. Aparició d’una imatge encantada
Manfred:
Oh Déu, si és que no ets una il.lusió,
ni ets una burla,
oh, llavors encara podria ésser el més feliç!
Et vull abraçar, i després...
(l’aparició desapareix)
ai de mi, ai de mi, se’m trenca el cor!
(Manfred cau a terra sense sentits)