Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Manfred, op. 115

03. Geisterbannfluch (Robert Schumann)

• Obra: 03. Geisterbannfluch
• Compositor: Robert Schumann
• Poeta: Karl Adolf Suckow
• Poeta (VO): Georges Gordon Noël Lord Byron
• Cicle: Manfred
• Poema original
   
  03. Geisterbannfluch
   
  Vier Baßstime:
  Wenn der Mond auf stiller Welle
  Und im Gras der Glühwurm scheint,
  Und der Flamm’ auf Grabesstelle
  Sich des Sumpfes Irrlicht eint;
  Schießt der Stern in schnellem Fall,
  Eule ruft im Widerhall,
  Ruhen schweigend Büsch’ und Matten
   
  In des Hügels stillem Schatten:
  Dann soll deine Seele mein
  Durch Gewalt und Zauber sein.
   
  Eine Solostimme:
  Von deinen Thränen kocht’ ich Saft,
  In ihm wohnt sich’re Todeskraft;
  Aus deinem Herzen zapf’ ich Blut,
  Aus schwarzen Quells tiefschwarzer Fluth;
  Ich fing des Lächelns Schlange weg
  Die lauernd dort lag im Versteck;
  Ich nahm der Lippen Reiz dir ab,
  Der stärkste Giftkraft Allem gab;
  Ich prüfte jedes Gift: allein
  Ich fand, das giftiste war dein.
   
  Drei Stimmen:
  Die Schaale gieß’ ich auf dich aus,
  Sie weiht dein Haupt dem Zaubergraus;
  Nicht der Schlummer, noch der Tod
  Löse dich aus deiner Noth:
  Ob der Tod erwünscht dir sei,
  Fasse dich doch Todesscheu.
   
  Bass I. Solo:
  Sieh’, Das Zauberwort umwand dich,
  Kette, tonlos, nun umband dich;
  Durch führ dich durch Herz und Sind
  Dieser Spruch –
   
  Alle vier Stimmen:
  Nun welke hin!
• Poema en català
   
  03. Maledicció dels esperits
   
  Quatre veus baixes:
  Quan lluï la lluna en les ones tranquil·les,
  i apareguin lluernes entre l’herba,
  i meteors en les tombes
  i focs follets en els pantans;
  quan caiguin ràpides les estrelles,
  i l’eco respongui a l’eco dels mussols,
  quan descansin silenciosos els arbusts i les
                                                                prades
  en les ombres tranquil·les dels turons,
  llavors serà meva la teva ànima,
  amb el poder de l’encantament,
   
  Una veu sola:
  Amb les teves llàgrimes vaig destil·lar un elixir,
  amb potència segura per a matar;
  vaig extreure sang del teu propi cor,
  i dels negres corrents de negres corrents;
  del teu somriure vaig separar el serpent
  que s’hi amagava esperant;
  dels teus llavis vaig treure l’encís,
  que donà a tot això la seva força més verinosa;
  vaig provar tots els verins: vaig veure
  que el teu era el verí més poderós.
   
  Tres veus:
  Buido damunt teu la copa,
  que lligarà el teu cap a l’horrorós encanteri;
  ni el son ni la mort
  et lliuraran de la teva desgràcia:
  i encara que desitges la mort;
  s’apoderarà de tu un esglai mortal.
   
  Solo del baix I:
  Mira! Ja t’envolta el malefici,
  silencioses cadenes t’han engrillonat;
  t’ha penetrat el cor i els sentits
  aquesta maledicció...
   
  Les quatre veus:
  Ara consumeix-te!

• Suckow, Karl Adolf (1802 - 1847)

• (Poema dramàtic, per a solistes, cor i orquestra, Op. 115, Dresden, 1848-49)
  (Schumann només musicà 15 fragments del text alemany)