Poema original
06. Rufung der Alpenfee
Manfred:
Du schöner Geist mit deinem Haar aus Licht,
Mit deines Aug’s ruhmreichem Glanz,
Darin der Erdentöchter unvergänglichster Reiz,
Aufblüth in unirdischen Gestalt,
Im Wesen rein’ren Elements;
Du schöner Geist, ich les’ auf deiner Stirn,
Dem klaren Spiegel stiller Seelenruh’,
Die in sich selbst Unsterblichkeit verkündet,
Daß einem Erdensohne du verzeihst,
Dem dunklere Gewalten wohl verstatten,
Mit ihnen zu verkehren
Wenn er den Gewinn zieht aus dem Zauber:
Daß auch dich er ruft
Zu eines Augenblicks Berchauung!
Poema en català
06. Invocació a la fada dels Alps
Manfred:
Oh bell esperit, de cabells de llum,
d’enlluernadors ulls gloriosos,
amb l’atractiu menys perible de les filles de la
terra,
on floreix en etèria figura,
en l’essència dels elements més purs;
Oh bell esperit, llegeixo en el teu front,
mirall transparent de serenitat anímica,
que proclama la immortalitat per ella mateixa,
que perdonaràs a un fill de la terra,
al qual unes obscures forces li permeteren
de tractar amb elles
quan creia poder treure profit de la seva
màgia,
que t’hagi convocat ara
per gaudir un moment contemplant-te!