Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Manfred, op. 115

07. Hymnus der Geister Ariman’s (Robert Schumann)

• Obra: 07. Hymnus der Geister Ariman’s
• Compositor: Robert Schumann
• Poeta: Karl Adolf Suckow
• Poeta (VO): Georges Gordon Noël Lord Byron
• Cicle: Manfred
• Poema original
   
  07. Hymnus der Geister Ariman’s
   
  Heil unsrem Meister! Herrn der Erd’ und Luft!
  Auf Wolk’ und Welle wandelnd,
  Seine Hand regiert die Elemente,
  Die in’s alte Nichts sein hoher Wille bannt!
   
  Er athmet, Sturm zerwühlt der Wogen Tanz;
  Er spricht, der Donner rollt am Wolkenflammen;
  Er blickt, der Sonnenstrahl flieht seinen Glanz;
  Er regt sich, bebend bricht die Welt zusammen!
   
  Vulkane sprießen seinem Fußtritt auf;
  Pest ist sein Schatten; durch der Himmel Gluth
  Herolden die Kometen seinen Lauf;
  Planeten brennt zu Asche seine Wuth.
   
  Ihm opfert Krieg auf blutigem Altar;
  Ihm zollt der Tod; das Leben ist ganz sein,
  Bringt ihm endlose Todeskämpfe dar;
  Sein ist der Geist in einem jeden Sein!
• Poema en català
   
  07. Himne dels esperits d’Ariman
   
  Visca el nostre Mestre, Senyor de la terra i de
                                                                        l’aire!
  Caminant per damunt de núvols i d’onades,
  la seva mà domina el elements,
  que es desfermen en l’antic no-res a la seva
                                                                 comanda!
   
  Ell respira, i la tempesta desperta la dansa de
                                                                   les ones;
  ell parla, i els núvols s’encenen amb trons;
  ell mira, i els raigs de sol envien llur resplendor;
  ell es mou, i el món s’esfondra amb terratrè-
                                                                         mols!
   
  Els volcans creixen quan ell passa;
  la pesta és la seva ombra; enmig de l’ardor del
                                                                            cel
  ordena la cursa dels planetes;
  i la seva ira els redueix a cendres.
   
  La guerra li ofereix sacrificis sanguinolents;
  la mort és la seva esclava; la vida és tota seva,
  amb la seva infinitat d’agonies;
  i seu és l’esperit de tot el que existeix!

• Suckow, Karl Adolf (1802 - 1847)

• (Poema dramàtic, per a solistes, cor i orquestra, Op. 115, Dresden, 1848-49)
  (Schumann només musicà 15 fragments del text alemany)