Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 10. Die Beschwörung der Astarte
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Karl Adolf Suckow
  • Poeta (VO): Georges Gordon Noël Lord Byron
  • Cicle: Manfred
  • Poema original
     
    10. Die Beschwörung der Astarte
     
    Nemesis:
    Schatten! Geist!
    Was immer du sei’st,
    Das noch mag verweilen
    Im Ganzen, im Theilen
    Angebor’ner Gestalt,
    Des Gebildes aus Staub,
    Das verfiel der Gewalt
    Der Erde zum Raub
    Steg’ wie du gewesen,
    Aus Grabesschoos,
    Und Gesicht und Wesen
    Von Wurm kauf’los,
    Erschein’! erschein’!
    Der dich gesendet,
    Harret dein!
    (Das Schattenbild der Astarte steigt auf und steht in der Mitte)
     
    Manfred:
    Kann dies den Tod sein?...
    Vergieb mir, oder fluche mir!
     
    Nemesis:
    Bei der Macht, die gebrochen
    Den Grab in den Tiefen,
    Sprich zu dem, der gesprochen,
    Oder uns, die dich riefen.
     
    Manfred:
    Sie schweigt, ihr Schweigen
    Ist beredter, als die Antwort!
     
    Nemesis:
    Nicht weiter dehnt sich meine Macht,
    O Fürst der Luft, jetzt ist’s an dir:
    Gebiet’ ihr Rede!
     
    Ariman:
    Gehorche diesem Scepter, Geist!
  • Poema en català
     
    10. El conjur d’Astarté
     
    Nèmesi:
    Ombra! Esperit!
    El que sempre fores,
    el que encara pugui restar,
    tot o en part,
    de la teva figura congènita,
    una figura de pols,
    que el poder de la terra
    l’ensorrà com a presa,
    torna a ser com eres
    des de la sina de la tomba,
    amb la faç i l’essència
    alliberades dels cucs.
    Apareix! Apareix!
    El que t’envià allà
    et demana!
    (L’ombra d’Astarté puja
    i es queda al mig)
     
    Manfred:
    Pot ésser això la mort?...
    Oblida’m o maleeix-me!
     
    Nèmesi:
    Pel poder que ha destruït
    la teva tomba profunda,
    parla al que t’ha parlat,
    o a nosaltres, que t’hem cridat.
     
    Manfred:
    Ella calla, i aquest silenci
    és més eloqüent que una resposta!
     
    Nèmesi:
    El meu poder no arriba a més,
    oh príncep de l’aire, ara és cosa teva
    manar-li que parli!
     
    Ariman:
    Esperit, obeeix a aquest ceptre!
  • (Poema dramàtic, per a solistes, cor i orquestra, Op. 115, Dresden, 1848-49)
    (Schumann només musicà 15 fragments del text alemany)