Poema original
08. Hoch, hoch sind die Berge
Hoch, hoch sind die Berge,
Und steil ist ihr Pfad,
Die Brunnen sprüh’n Wasser
und rieseln in’s Kraut.
O Mutter, lieb Mütterlein du,
Dort in die Berge
Mit den Gipfeln so stolz,
Da ging Morgens mein süßester Freund.
Wohl reif ich zurück ihn
Mit Zeichen und Wort,
Wohl winkt’ ich mit allen
Fünf Fingern zurück.
Poema en català
08. Altes, altes són les muntanyes
Altes, altes són les muntanyes,
i escarpats els seus viaranys!
L’aigua raja de les fonts
i corre entremig de l’herba.
Oh mare, mare estimada,
Cap aquelles muntanyes
de cim orgullós,
se’n anà un matí el meu amic més dolç.
Per més que el cridés
amb senyals i amb crits,
per més que el cridés
amb els meus cinc dits!