Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 02. Zwinger
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
  • Cicle: Szenen aus Goethes Faust
  • Poema original
     
    02. Zwinger
     
    In der mauerhöhle ein Andachtsbild der Mater
    Dolorosa, Blumenkrüge davor.
     
    Gretchen steckt frische Blumen in die Krüge.
    Ach neige,
    Du Schmerzenreiche,
    Dein Antlitz gnädig meiner Not!
     
    Das Schwert im Herzen,
    Mit tausend Schmerzen
    Blickst auf zu deines Sohnes Tod.
     
    Zum Vater blickst du,
    Und Seufzer schickst du
    Hinauf um sein’ und deine Not.
     
    Wer fühlet,
    Wie wühlet
    Der Schmerz mir im Gebein?
    Was mein armes Herz hier banget,
    Was es zittert, was verlanget,
    Weißt nur du, nur du allein!
     
    Wohin ich immer gehe,
    Wie weh, wie weh,wie wehe
    Wird mir im Busen hier!
    Ich bin, ach, kaum alleine,
    Ich wein’, ich wein’, ich weine,
    Das Herz zerbricht in mir.
     
    Die Scherben vor meinem Fenster
    Betaut’ ich mit Tränen, ach,
    Als ich am frühen Morgen
    Dir diese Blumen brach.
    Schien hell in meine Kammer
    Die Sonne früh herauf,
    Saß ich in allem Jammer
    In meinem Bett schon auf.
     
    Hilf! rette mich von Schmach und Tod!
    Ach neige,
    Du Schmerzenreiche,
    Dein Antlitz gnädig meiner Not!
  • Poema en català
     
    02. Baluard
     
    En una lleixa del mur, una imatge de la Mare de Déu
    dels Dolors, amb gerros de flors al davant.
     
    Margarida posa flors acabades de collir en els gerros
    Oh Tu, tan plena de dolors,
    adreça la teva mirada
    cap a la meva aflicció!
     
    Amb el punyal al cor
    i amb mil dolors,
    contemples la mort del teu Fill.
     
    Mires cap el Pare,
    i li envies un sospir
    per la seva i la teva aflicció.
     
    Qui pot sentir
    com penetra el dolor
    dins dels meus ossos?
    El que encara inquieta el meu cor,
    per què tremola, el que fretura,
    només Tu sola ho pot saber!
     
    A tot arreu on vaig,
    quin mal, quin mal, quin mal
    en el meu pit!
    A penes estic, ai, sola,
    ploro, i ploro, i ploro,
    i el meu cor esclata dintre meu.
     
    Els vidres de la meva finestra
    els he omplert, ai, de llàgrimes,
    quan de matinada
    he collit aquestes flors per a Tu.
    El sol ha il·luminat
    molt aviat la meva cambra,
    però jo ja seia afligida
    damunt del meu llit.
     
    Ajut! Salva’m de la vergonya i de la mort!
    Oh Tu, tan plena de dolors,
    adreça la teva mirada
    cap a la meva aflicció!
  • (Escena per a veus solistes, cor i orquestra, WoO 3, Leipzig, Dresden i Düsseldorf, 1844-53)