04. Ai de mi, home dissortat
Ai de mi, home dissortat,
que no tinc ni bens ni cabals,
si no enganxaria ara mateix quatre cavalls blancs
i aniria al trot cap a tu.
Els guarniria amb cascavells,
perquè em sentissis des de lluny,
i portaria un gran ram de roses
al meu costat esquerre.
I quan arribés a la teva caseta,
donaria cops amb el fuet,
i tu miraries per la finestra:
“Què vols?”, em preguntaries.
“Què signifiquen el gran ram de roses,
i els cavalls blancs del cotxe?”
“Et vull a tu”, diria jo, “surt!”
Això no caldria que ho preguntessis.
Ara, pare, mare, mireu-la,
i beseu-la ràpid com a camiat,
perquè no em puc quedar gaire.
els meus cavalls blancs no ho permeten.”
Ai de mi, home dissortat,
que no tinc ni bens ni cabals!