Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.
  • Obra: 03. Cançó de grumet
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Tomàs Garcés
  • Cicle: L'ombra del lledoner
  • Poema original
     
    03. Cançó de grumet (1924)
     
    Adéu, turons de Marsella,
    ja se’n van els mariners.
    Tot just hem hissat la vela
    es gira un oratge fresc.
    Aquell pinar de la costa
    deu ser ple de cants d’ocell;
    si no sentim l’ocellada
    ens dû romaní l’oreig.
    Quin goig, de bon dematí,
    seguir la darrera estrella:
    “no hi ha lliri sense flor,
    ni barco sense bandera.”
     
    Infla’t, vela; llisca, vela!
    Com s’allunya la ciutat!
    Guaita I’or clar de la platja
    i a dalt de tot el cel clar.
    Timoner, potser sospires?
    l’enyorança t’ha punxat?
    El gallaret llengoteja
    i enjoia tota la nau.
    Quin goig, cremant sobre els pals,
    el gallaret de la festa:
    “no hi ha lliri sense flor,
    ni barco sense bandera,”
     
    Adéu, turons de Marsella!
    Adéu, la noia i el pi!
    No ens espanten les ventades
    ni la boira de la nit.
    Si el vent xiula entre les cordes,
    demà el mar serà ben llis.
    A cada port ens espera,
    amorós, un llavi fi.
    Quin goig, tornant de la mar,
    el petó d’una donzella:
    “no hi ha lliri sen se flor,
    ni barco sen se bandera.”