Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 14. Geselle, wolln wir uns in Kutten hüllen
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Paul Heyse
  • Poeta (VO): Anònim
  • Cicle: Italienisches Liederbuch
  • Poema original
     
    14. Geselle, wolln wir uns in Kutten hüllen
     
    Geselle, wolln wir uns in Kutten hüllen,
    Die Welt denn lassen, dan sie mag ergötzen?
    Dan pochen wir an Tür um Tür im stillen:
    “Geb einem armen Mönch um Jesu willen.”
     
    - O lieber Pater, du mußt später kommen,
    Wenn aus dem Ofen wir das Brot genommen.
    O lieber Pater, komm nur später wieder,
    Ein Töchterlein von mir liegt krank darnieder.
     
    - Und ist sie krank, so laßt mich zu ihr gehen,
    Daß sie nicht etwas sterbe unversehen.
    Und ist sie krank, so laß t mich nach ihr schauen,
    Daß sie mir ihre Beichte mag vertrauen.
     
    Schließt Tür und Fenster, daß uns keiner störe,
    Wenn ich des armen Kindes Beichte höre!
  • Poema en català
     
    14. Company, per què no vestim la cogulla
     
    Company, per què no vestim la cogulla
    i deixem el món per al qui el pugui fruir?
    Trucarem llavors tranquil·lament de porta en porta:
    “Una almoina per a un pobre frare, per l’amor de
                                                                              Crist!”
     
    – Oh, pare estimat, torna més tard,
    quan hagi tret el pa del forn.
    Oh, pare estimat, torna a venir després,
    tinc una filleta que està malalta.
     
    – Si està malalta, deixeu-me anar-la a veure,
    no sigui que es mori sense els Sacraments.
    Si està malalta, deixeu-me visitar-la,
    que em pugui confiar la seva confessió.
     
    Tanqueu portes i finestres, que ningú no ens
                                                                             molesti
    mentre sento els pecats de la pobra nena.
  • Poema en versió original
     
    Compagno mio, vusu che andèmo frate,
    Lassar el mondo a chi vol godere?
    Porta per porta nu anderèmo a bate:
    “Fate la carità al povero frate”?
           O caro Padre, un poco de ritorno
    Gnancóra el pan no xe vegnùa dal forno.
           O caro Padre f’e una ritornata,
    Chè go una puta in leto amalata. 
           Se l’ è amalata fèmela vedere,
    Che non la fusse in ponto de morire.
           Se l’ è amalata lassela vardare,
    Che non la se volesse confessare. 
           Serè ste porte, serè sti balconi,
    Che nissun senta la so confessione.
  • (Lied, desembre 1891)