Poema original
15. Mein Liebster ist so klein, daß ohne Bücken
Mein Liebster ist so klein, daß ohne Bücken
Er mir das Zimmer fegt mit seinen Locken.
Als er ins Gärtlein ging, Jasmin zu pflücken,
Ist er vor einer Schnecke sehr erschrocken.
Dann setzt er sich inns Haus um zu verschnaufen,
Da warf ihn eine Fliege übern Haufen;
Uns als er hintrat an mein Fensterlein,
Stieß eine Bremse ihm den Schädel ein.
Verwünscht sei’n alle Fliegen, Schnacken, Bremsen
Und wer ein Schätzchen hat aus dem Maremmen!
Verwünscht sei’n alle Fliegen, Schnacken, Mücken
Und wer sich, wenn er küßt, so tief muß bücken!
Poema en català
15. El meu estimat és tan petit, que sense inclinar-se
El meu estimat és tan petit, que sense inclinar-se
m’escombra la cambra amb els seus rulls.
Quan va anar al jardí a collir uns llessamins
es va espantar molt en veure un cargol.
I quan entrà a casa per calmar-se,
el va abatre una mosca.
i quan va treure el cap per la finestreta,
un tàvec li trencà la crisma.
Maleïdes totes les mosques, cargols i tàvecs,
i aquella que tingui un estimat als aiguamolls!
Maleïdes totes les mosques, cargols i mosquits,
i la que, per a besar, s’ha d’inclinar tant!