Poema original
30. Laß sie nur gehn, die so die Stolze spielt
Laß sie nur gehn, die so die Stolze spielt,
Das Wunderkräutlein aus dem Blumenfeld.
Man sieht, wohin ihr blankes Auge zielt,
Da Tag um Tag ein andrer ihr gefällt.
Sie treibt es grade wie Toscanas Fluß,
Dem jedes Berggewässer folgen muß.
Sie treibt es wie der Arno, will mir schienen:
Bald hat sie viel Bewerber, bald nicht eine.
Poema en català
30. Deixa que se’n vagi, la que juga tan ufana
Deixa que se’n vagi, la que juga tan ufana
l’herbeta miraculosa del camp florit.
Es veu cap on miren els seus ulls radiants,
cada dia és un altre el que li agrada.
És igual que el riu de la Toscana,
al qual han d’afluir tots els rierols de la muntanya.
Em sembla que és igual que l’Arno:
tan aviat té molts pretendents, com no en té cap.