Die du Gott gebarst, du Reine
Die du Gott gebarst, du Reine,
Und alleine
Uns gelöst aus unsern Ketten
Mach mich fröhlich, der ich weine,
Denn nur deine
Huld und Gnade mag uns retten.
Herrin, ganz zu dir mich wende,
Daß sich ende
Diese Qual und dieses Grauen,
Daß der Tod mich furtchlos fände,
Und nicht blende
Mich das Licht der Himmelsauen.
Weil du unbefleckt geboren,
Auserkoren
Zu den ewgen Ruhmes Stätten –
Wie mich Leiden auch umfloren,
Unverloren
Bin ich doch, willst du mich retten.
Tu que vas infantar Déu
Tu que vas infantar Déu,
i només Tu
ens ha salvat de les nostres cadenes,
dóna’m alegria, car estic plorant,
i només la teva glòria
i la teva gràcia ens poden salvar.
Senyora, m’adreço a Tu,
perquè s’acabin
aquests turments i aquest patir,
que la mort em trobi sense temença,
i que no m’enlluerni
la llum dels camps celestials.
Perquè vares néixer immaculada,
predestinada
a la glòria eterna...
encara que l’aflicció em tingui ofuscat,
no em perdré,
si em vols ajudar.
Oh, Virgen que a Dios pariste,
y nos diste
a todos tan gan victòria!
Tórname alegre de triste,
pues podiste
trnar nuestra pena en gloria.
Señora, a t me convierte
de tal suerte
que destruyendo mi mal,
ya nada tema a la muerte,
y pueda verte
en tu trono angelical.
Pues no manchada naciste,
y mereciste
alcanzar tan gran memoria.
Tórname alegre de triste,
pues podiste
tornar nuestra pena en gloria.