Ach, wie lang die Seele schlummert!
Ach, wie lang die Seele schlummert!
Zeit ist’s, daß sie sich ermuntre.
Daß man tot sie wähnen dürfte,
Also schläft sie schwer und bang,
Seit sie jener Rausch bezwang,
Den im Sündengift sie schlürfte.
Doch nun ihrer Sehnsucht Licht
Blenden ihr ins Auge bricht:
Zeit ist’s, daß sie sich ermuntre.
Mochte sie gleich taub erscheinen
Bei der Engel süßem Chor:
Lauscht sie doch wohl zag empor,
Hört sie Gott als Kindlein weinen.
Da nach langer Schlummernacht
Solch ein Tag der Gnad ihr lacht
Zeit ist’s, daß sie sich ermuntre.
Ai, fa molt de temps que l’ànima dorm!
Ai, fa molt de temps que l’ànima dorm!
Ja és hora que es desperti!
Car la podrien creure morta,
dorm amb penes i està inquieta,
des que la va dominar l’embriaguesa
d’aquell verí pecaminós.
Però ara la seva llum anhelant
li enlluerna els ulls:
Ja és hora que es desperti!
Voldria aparèixer com un colom
davant del dolç cor dels àngels:
però si escolta, temorosa,
sentirà Déu plorar com un infant.
Car després d’una llarga nit de son,
avui li somriu la gràcia.
Ja és hora que es desperti!
Poema original anònim (traducció alemanya d’Emmanuel Geibel):
¡Mucho ha que el alma duerme!
Ya es hora de que despierte.
Quisiera aparecer como una paloma
Pues la podrían creer muerta,
duerme con penas y inquieta
desde que dominó la borrachera
de aquel pecaminoso veneno.
Pero su luz anhelante
deslumbra ahora sus ojos:
Ya es hora de que despierte.
Ante el dulce coro de ángeles;
escucha hacia arriba temerosa
y oye llorar a Dios como a un niño.
Pues tras larga noche de sueño
este día le sonríe la gracia.
Ya es hora de que despierte.