Herr, was trägt der Boden hier
Herr, was trägt der Boden hier,
Den du tränkst so bitterlich?
“Dornen, liebes Herz, für mich,
Un für dich der Blumen Zier!”
Ach, wo solche Bäche rinnen,
Wird ein Garten da gedeihn?
“Ja, und wisse! Kränzlein,
Gar verschiedne, flicht man drinnen.”
O mein Herr, zu wessen Zier
Windet man die Kränze? sprich!
“Die von Dornen sind für mich,
Die von Blumen reich ich dir.”
Senyor, què produirà aquesta terra
Senyor, què produirà aquesta terra,
que regueu tan amargament?
“Espines, cor estimat, per a mi,
i flors glorioses per a tu.”
Ah, regada per aitals rierols,
es convertirà en jardí?
“Sí, i escolta! S’hi colliran
corones molt diverses.”
Oh, Senyor, digueu-me,
per qui seran aquestes corones?
“La d’espines serà per a mi,
i la de flors te la dono a tu.”
Poema original, anònim (traducció alemanya d’Emmanuel Geibel):
¿Qué producirá, mi Dios,
Tierra que regais así?
Las espinas para mí,
Y las flores para vos.
Regada con tales fuentes,
Jadaín se habrá de hacer.
Sí, mas de él se han de coger
Guirnaldas muy diferentes.
¿Cúyas han de ser, mi Dios,
Esas guinaldas? Decí.
Las de espinas para mi,
Las de flores para vos.