Spanische Liederbuch: Geistliche Lieder
07. Mühvoll komm ich und beladen | Spanisches Liederbuch: Geistliche Lieder (Hugo Wolf)
- Obra: Mühvoll komm ich und beladen
- Compositor: Hugo Wolf
- Poeta: Emanuel Geibel
- Poeta (VO): Manuel del Río
- Cicle: Spanisches Liederbuch: Geistliche Lieder (Cançoner espanyol: Cançons espirituals)
- Poema original
Mühvoll komm ich und beladen
Mühvoll komm ich und beladen,
Nimm mich an, du Hort der Gnaden!Sieh, ich komm in Tränen heiß
Mit demütiger Gebärde,
Dunkel ganz vom Staub der Erde.
Du nun schaffest, daß ich weiß
Wie das Vließ der Lämmer werde.
Tilgen willst du ja den Schaden
Dem, der reuig dich umfaßt;
Nimm denn, Herr, von mir die Last,
Mühvoll komm ich und beladen.Laß mich flehend vor dir knien,
Daß ich über deine Füße
Nardenduft und Tränen gieße,
Gleich dem Weib, dem du verziehn,
Bis die Schuld wie Rauch zerfließe.
Der den Schächer du geladen:
“Heute noch in Edens B ann
Wirst du sein!” o nimm mich an.
Nimm mich an, du Hort der Gnaden! - Poema en català
Vinc trist i malmès,
Vinc trist i malmès,
acull-me, tresor de gràcia!Mira, vinc ple de llàgrimes
i amb posat cansat,
i brut de la pols de la terra.
Només Tu vas fer perquè jo sabés
com era la llana dels anyells.
Car vols redimir les culpes
dels que t’abracen penedits.
Pren doncs, Senyor, la meva càrrega,
vinc trist i malmès.Deixa que m’agenolli, suplicant,
per a abocar damunt dels teus peus
perfum de nards i llàgrimes,
com la dona que vares perdonar,
fins que la culpa s’esvaeixi com el fum.
Com vares prometre al bon lladre:
“Aquesta nit seràs amb mi
al paradís!” Oh, acull-me,
acull-me, tresor de gràcia!
- Poema en versió original
Poema original, de Manuel del Río (traducció alemanya d’Emmanuel Geibel):
Vengo triste y lastimado.
¡Acógeme, tesoro de gracia!Mira, vengo lleno de lágrimas
y con ademán cansado,
y sucio del polvo de la tierra.
Pues quieres redimir las culpas
de los que te abrazan arrepentidos,
Coge, Señor, mi carga.Vengo triste y lastimado.
Déjame arrodillar suplicante
para verter sobre tus pies
perfume de nardos y lágrimas
como la mujer que perdonaste,
hasta que la culpa como humo se deshaga.
Com prometiste al buen ladrón:
“Hoy estarás conmigo en el Paraíso.”
¡Acógeme, tesoro de gràcia! - (Lied, Perchtolsdorf, gener 1890)