Spanische Liederbuch: Geistliche Lieder
04. Die ihr schwebet | Spanisches Liederbuch: Geistliche Lieder (Hugo Wolf)
- Obra: Die ihr schwebet
- Compositor: Hugo Wolf
- Poeta: Emanuel Geibel i Paul von Heyse
- Poeta (VO): Lope de Vega
- Cicle: Spanisches Liederbuch: Geistliche Lieder (Cançoner espanyol: Cançons espirituals)
- Poema original
Die ihr schwebt
Die ihr schwebt um diese Palmen
In Nacht und Wind,
Ihr heilgen Engel,
Stillet die Wipfel!
Es schlummert mein Kind.Ihr Palmen von Bethlehem
In Windesbrausen,
Wie mögt ihr heute
So zornig sausen!
O rauscht nicht also!
Schweiget, neiget euch leis und lind;
Stillet die Wipfel!
Es schlummert mein Kind.Der Himmelsknabe duldet Beschwerde;
Ach, wie so müd er ward
Vom Leid der Erde.
Ach, nun im Schlaf ihm leise gesänftigt
Die Qual zerrinnt.
Stillet die Wipfel!
Es schlummert mein Kind.Grimmige Kälte sauset hernieder;
Womit nur deck ich
Des Kindleins Glieder!
O all ihr Engel,
Die ihr geflügelt wandelt im Wind,
Stillet die Wipfel!
Es schlummert mein Kind. - Poema en català
Vosaltres que agiteu
Vosaltres que agiteu aquestes palmes
en la nit i en els vents,
àngels sants,
emmudiu el ramatge,
el meu fill s’ha adormit.Palmes de Betlem,
que mouen, irats,
els furiosos vents
ressonants!
No feu tant d’enrenou!
moveu-vos més suaument, amb més dolçor!
emmudiu el ramatge,
el meu fill s’ha adormit.El nen celestial està queixós;
ai, està molt cansat
dels mals de la Terra.
Ai, endolciu ara suaument el seu son,
esvaïu el dolor.
emmudiu el ramatge,
el meu fill s’ha adormit.Gels rigorosos l’estan envoltant;
i només amb ells
puc abrigar els seus membres!
O tots vosaltres, àngels,
que voleu enmig del vent,
emmudiu el ramatge,
el meu fill s’ha adormit.
- Poema en versió original
Poema original de Lope de Vega, tret del tercer llibre de “Pastores de Belén” (trad. alemanya de P. Heyse):
Pues andáis en las palmas,
ángeles santos,
que se duerme mi Niño,
tened los ramos.Palmas de Belén,
que mueven airados
los furiosos vientos,
que suenan tanto,
no le hagáis ruido,
corred más paso,
que se duerme mi Niño,
tened los ramos.El Niño divino,
que está cansado
de llorar en la tierra
por su descanso,
sosegar quiere un poco
del tierno llanto,
que se duerrme mi Niño,
tened los ramos.Rigurosos hielos
le están cercando,
ya véis que no tengo
con qué guardar-lo.
Angeles divinos,
que vais volando,
que se duerme mi Niño,
tened los ramos. - (Lied, Perchtolsdorf, novembre 1889)