Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Spanische Liederbuch: Weltliche Lieder

05. Auf dem grünen Balkon mein Mädchen (Hugo Wolf)

  • Obra: 05. Auf dem grünen Balkon mein Mädchen
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Paul Heyse
  • Poeta (VO): Anònim
  • Cicle: II. Weltliche Lieder
  • Poema original
     
    05. Auf dem grünen Balkon mein Mädchen
     
    Auf dem grünen Balkon mein Mädchen
    Schaut nach mir durchs Gitterlein.
    Mit den Augen blinzelt sie freundlich,
    Mit dem Finger sagt sie mir: Nein!
     
    Glück, das nimmer ohne Wanken
    Junger Lliebe folgt hienieden,
    Hat mir eine Lust beschieden,
    Und auch da noch muß ich schwanken.
    Schmeicheln hör ich oder Zanken,
    Komm ich an ihr Fensterlädchen.
    Immer nach dem Brauch des Mädchen
    Träuft ins Glück ein bißchen Pein:
    Mit den Augen blinzelt sie freundlich,
    Mit dem Finger sagt sie mir: Nein!
     
    Wie sich nur in ihr vertragen
    Ihre Kälte, meine Glut?
    Weil in ihr mein Himmel ruht,
    Seh ich Trüb und Hell sich jagen.
    In den Wind gehn meine Klagen,
    Daß noch nie die süße Kleine
    Ihre Arme schlang um meine;
    Doch sie hält mich hin so fein–
    Mit den Augen blinzelt sie freundlich,
    Mit dem Finger sagt sie mir: Nein!
  • Poema en català
     
    05. Per la reixa del verd balcó
     
    Per la reixa del verd balcó
    m’està mirant la meva amor.
    Em fa l’ullet cordialment,
    però els seus dits em diuen: No!
     
    La felicitat, que mai segueix
    l’amor sense que flaquegi,
    m’ha ocasionat plaers,
    però també em fa vacil·lar.
    Senti falagueries o greuges,
    vaig a la seva finestra.
    Sempre, com és costum en la noia,
    una mica de pena entela la felicitat:
    Em fa l’ullet cordialment,
    però els seus dits em diuen: No!
     
    Com pot la meva ardor
    suportar la seva fredor?
    Perquè el meu cel reposa en ella,
    i veig alternar-se la tristesa i la joia.
    Les meves queixes se les emporta el vent,
    car mai la dolça noia
    enllaçà els seus braços amb els meus,
    però em reté amb molt de gust ...
    Em fa l’ullet cordialment,
    però els seus dits em diuen: No!
  • Poema en versió original
     
    Mirándome está mi niña
    por la reja del verde balcón.
    Guiña los ojos cordialmente
    pero sus dedos me dicen: ¡No!
     
    La felicidad, que en este mundo al amor
    nunca sigue sin flaquear,
    me ha ocasionado placer,
    pero me hace vacilar.
    Oiga lisonjas o disputas
    acudo a su ventana.
    Siempre es costumbre de la niña
    que un poquito de pena empañe la felicidad:
    guiña los ojos cordialmente,
    pero sus dedos me dicen: ¡No!
     
    ¿Cómo puede mi ardor
    soportar su frialdad?
    Porque mi cielo descansa en ella,
    y veo perseguirse tristeza y alegría.
    Mis quejas se las lleva el viento,
    pues nunca la dulce niña
    enlazó m is brazos con los suyos;
    pero me retiene muy a gusto.
    Guiña los ojos amistosamente,
    pero sus dedos me dicen: ¡No!
  • (Lied, Perchtolsdorf, desembre 1889)