Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 06. Wenn du zu den Blumen gehst
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Paul Heyse
  • Poeta (VO): Anònim
  • Cicle: II. Weltliche Lieder
  • Poema original
     
    06. Wenn du zu den Blumen gehst
     
    Wenn du zu den Blumen gehst,
    Pflücke die schönsten, dich zu schmücken.
    Ach, wenn du in dem Gärtein stehst,
    Müßtest du dich selber pflücken.
     
    Alle Blumen wissen ja,
    Daß du hold bist ohnegleichen,
    Und die Blume, die dich sah–
    Farb und Schmuck muß ihr erbleichen.
    Wenn du zu den Blumen gehst,
    Pflücke die schönsten, dich zu schmücken.
    Ach, wenn du in dem Gärtein stehst,
    Müßtest du dich selber pflücken.
     
    Lieblicher als Rosen sind
    Küsse, die dein Mund verschwendet,
    Weil der Reiz de Blumen endet,
    Wo dein Liebreiz erst beginnt.
    Wenn du zu den Blumen gehst,
    Pflücke die schönsten, dich zu schmücken.
    Ach, wenn du in dem Gärtein stehst,
    Müßtest du dich selber pflücken.
  • Poema en català
     
    06. Si vas al jardí
     
    Si vas al jardí,
    agafa les flors més belles, per a ornar-te.
    Ah, quan ets al jardí,
    t’hauries de collir tu mateixa.
     
    Totes les flors ja saben
    que ets bella sense parió.
    I les flors, en veure’t,
    perden color i gràcia.
    Si vas al jardí,
    agafa les flors més belles, per a ornar-te.
    Ah, quan ets al jardí,
    t’hauries de collir tu mateixa.
     
    Més bells que les roses
    són els besos de la teva boca,
    car s’acaba l’encant de les flors
    només quan el teu comença.
    Si vas al jardí,
    agafa les flors més belles, per a ornar-te.
    Ah, quan ets al jardí,
    t’hauries de collir tu mateixa.
  • Poema en versió original
     
    Niña, si a la huerta vas,
    coge las flores más lindas.
    Ah, cuando en la huerta estés
    tendrías que cogerte a ti misma.
     
    Todas las flores ya saben
    que eres bella sin igual.
    Y las flores que te ven
    pierden color y gracia.
     
    Más bellos que las rosas
    son los besos de tu boca,
    acaba el encanto de las rosas
    sólo donde el tuyo empieza.
  • (Lied, Perchtolsdorf, novembre 1889)
    (Lied orquestrat, Viena, desembre 1887)