Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 12. Sagt, seid Ihr es, feiner Herr
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Paul Heyse
  • Poeta (VO): Anònim
  • Cicle: II. Weltliche Lieder
  • Poema original
     
    12. Sagt, seid Ihr es, feiner Herr
     
    Sagt, seid Ihr es, feiner Herr,
    Der da jüngst so hübsch gesprungen
    Und gesprungen und gesungen?
     
    Seid ihr der, vor dessen Kehle
    Keiner mehr zu Wort gekommen?
    Habt die Backen voll genommen?
    Sangt gar artig, ohne Fehle.
    Ja, Ihr seid’s, bei meiner Seele,
    Der so mit uns umgesprungen
    Und gesprungen und gesungen.
     
    Seid Ihr’s, der auf Kastagnetten,
    Und Gesang sich nicht verstand,
    Der die Liebe nie gekannt
    Der da floh vor Weiberketten?
    Ja ihr seid’s; doch möcht ich wetten,
    Manch ein Lieb habt ihr umschlungen
    Und gesprungen und gesungen.
     
    Seid Ihr der, der Tanz und Lieder
    So heraus strich ohne Maß?
    Seid Ihr’s, der im Winkel saß
    Und nicht regte seine Glieder?
    Ja Ihr seid’s, ich kenn Euch wieder,
    Der zum Gähnen uns gezwungen
    Und gesprungen und gesungen.
  • Poema en català
     
    12. Digueu, sou vós, galant
     
    Digueu, sou vós, galant,
    el que l’altre dia tan bé ballava
    i ballava i cantava?
     
    Sou vós qui amb cançons
    a totes vàreu emmudir?
    Les cantàreu a plena veu?
    Bellament i sense faltes.
    Sí, sou vós, m’ho diu el cor,
    qui ballava amb nosaltres,
    i ballava i cantava.
     
    Sou vós qui no entenia
    en castanyoles ni en cançons,
    que l’amor no coneixia,
    i fugia de les dones?
    Sí, sou vós, però juraria
    que més d’un amor heu abraçat,
    i ballat i cantat.
     
    Sou vós qui ballava i cantava
    amb exaltació sense mesura?
    Sou vós qui s’asseia en un racó
    i per res no es movia?
    Sí, sou vós, us reconec,
    qui ens va fer badallar,
    i cantar i ballar.
  • Poema en versió original
     
    Dezi si soys vos galán,
    El que lotro día baylastes
    Y baylastes y cantastes.
     
    Soys vos el que con canciones
    a todas enmudecistes,
    en verdad que las truxistes
    de lindas entonaciones:
    Vos soys según las razones
    a tan lindas apuntastes
    y baylastes y cantastes.
     
    Soys vos el que no sabía
    baylar ni menos cantar.
    Soys vos quien no sabía amar
    y de mugeres huya:
    vos soys mas yo juraría
    que muy bien os requebrastes
    y baylastes y cantastes.
     
    Soys vos el que blazonava
    del baylar y la canción;
    soys vos el quen un rincón
    se metía y no asomava:
    Vos soys pienso y no soñava
    el que a todas nos cantastes
    y baylastes y cantastes.
  • (Lied, Perchtolsdorf, novembre 1889)