Poema original
17. Liebe mir im Busen
Liebe mir im Busen
Zündet einen Brand.
Wasser, liebe Mutter,
Eh das Herz verbrannt!
Nichts das blinde Kind
Straft für meine Fehle;
Hat zuerst die Seele
Mir gekühlt so lind.
Dann entflammt’s geschwind,
Ach, mein Unverstand,
Wasser, liebe Mutter,
Eh das Herz verbrannt!
Ach, wo ist die Flut,
Die dem Feurer wehre?
Für so große Glut
Sind zu arm die Meere.
Weil es wohl mir tut,
Wein ich unverwandt:
Wasser, liebe Mutter,
Eh das Herz verbrannt!
Poema en català
17. Tinc l’amor en el pit
Tinc l’amor en el pit,
m’abrusa un incendi.
Aigua, mare estimada,
abans no se’m cremi el cor!
No castiguis per culpa meva
l’encegada criatura;
primer m’ha refrescat
dolçament l’ànima.
Després l’encengué de sobte
ai, la meva imprudència,
Aigua, mare estimada,
abans no se’m cremi el cor!
Ah, on és el riu
que em defensi del foc?
Per a una ardor tan gran,
són massa pobres els mars.
I com que em fa molt de mal,
ploro sense parar.
Aigua, mare estimada,
abans no se’m cremi el cor!