Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Spanische Liederbuch: Weltliche Lieder

30. Limusinisch (Hugo Wolf)

• Obra: 30. Limusinisch
• Compositor: Hugo Wolf
• Poeta: Emmanuel Geibel
• Poeta (VO): Anònim
• Cicle: II. Weltliche Lieder
• Poema original
   
  30. Limusinisch
   
  Limusinisch
  “Wer tat deinem Füsßlein weh?
  La Marioneta,
  Deiner Ferse weiß wie Schnee?
  La Marion.”
   
  Sag Euch an was krank mich macht,
  Will kein Wörtlein Euch verschweigen:
  Ging zum Rosenbusch zur Nacht,
  Brach ein Röslein von den Zweigen;
  Trat auf einen Dorn im Gang
  La Marioneta,
  Der mir bis in Herze drang,
  La Marion.
   
  Sag Euch alle meine Pein,
  Freund, und will Euch nicht berücken:
  Ging in einem Wald allein,
  Eine Lilie mir zu pflücken;
  Traf ein Stachel sharf mich dort
  La Marioneta,
  War ein süßes Liebeswort,
  La Marion.
   
  Sag Euch mit Aufrichtigkeit
  Meine Krankheit, meine Wunde:
  In den Garten ging ich heut,
  Wo die schönste Nelke stunde;
  Hat ein Span mich dort verletzt
  La Marioneta,
  Blutet fort und fort bis jetzt
  La Marion.
   
  “Schöne Dame, wenn ihr wollt
  Bin ein Wundarzt guter Weise,
  Will die Wund Euch stillen leise,
  Daß Ihr’s kaum gewahren sollt.
  Bald sollt Ihr genesen sein
  La Marioneta,
  Bald geheilt von aller Pein,
  La Marion.”
• Poema en català
   
  30. Llemosí
   
  Llemosí
  “Qui ha fet mal als teus peuets?
  la Marioneta,
  i al teu taló blanc com la neu?
  la Marion.”
   
  Us explicaré el que m’ha posat malalta,
  no callaré cap parauleta:
  vaig anar de nit al roserar
  i vaig trencar una roseta d’una tija;
  i vaig trobar una espina en mon camí,
  la Marioneta,
  que em penetrà fins al cor,
  la Marion.
   
  Us explicaré totes les meves penes,
  amic, i no us entretindré:
  vaig anar tota sola al bosc
  a collir una assutzena;
  vaig trobar allà una afilada punxa,
  la Marioneta,
  era una dolça paraula d’amor,
  la Marion.
   
  Us explicaré amb sinceritat
  la meva malaltia, les meves ferides:
  he anat avui al jardí,
  on hi ha els clavells més bells;
  m’he clavat allà una estella,
  la Marioneta,
  que ha estat sagnant fins ara,
  la Marion.
   
  “Bella dama, si voleu,
  sóc un metge meravellós per a tots els mals,
  us guariré suaument les ferides,
  i a penes us n’adonareu.
  Aviat sereu guarida,
  la Marioneta,
  guarida aviat de totes les penes,
  la Marion.”

• Geibel, Emanuel (1815 - 1884)

• Poema en versió original
   
  Qui tal fet lo mal del peu
  la marioneta
  Quien te hizo el del talon
  la marion.
   
  Contaros quier mi mal
  que nos quiero negar cosa
  questa noche en un rosal
  yendo a coger una rosa:
  me ficat una spineta
  la marioneta
  que mallega al coraçon
  la marion.
   
  Contaros quiero mi pena
  amigas por buen nivel
  que entrando en un vergel
  por coger una açucena:
  me ficat una squerdeta
  la marioneta
  de dulce conversacion
  la marion.
   
  Contaros quiero de cierto
  que me acontescio mezquina
  y es que cogiendo en un huerto
  una hermosa clavellina:
  me ficat una busqueta
  la marioneta
  que no hay cura a su lision
  la marion.
   
  Señora si vos queredes
  yo soy muy buen cirurgiano
  que la sacare en la mano
  que nada no sentiredes:
  y restareu guarideta
  la marioneta
  no sentireys mas passion
  la marion.
• (Lied, Perchtolsdorf, desembre 1889)
  (Poema original, anònim, del “Cancionero de Enamorados”)